“Secondigliano, Miano, Piscinola, tots els barris de la perifèria nord, però sobre tot Scampia, el més jove i maleït barri de Nàpols, són ja replets de símbols negatius, emblemes de quelcom obscur i inextirpable, que per extensió s’aplica a les desenes de mil·lers de persones que, a la perifèria, continúen vivint una vida normal“. (Rossomando, 2007). Per a “Le Vele” de Scampía, enormes edificis nascuts als anys 70 com a projecte arquitectònic innovador, ara convertits en una zona de crim i marginalitat internacionalment coneguda, l’Ajuntament segueix buscant solucions arquitectòniques: demolir o mantenir? L’utopia és la de la “tabula rasa”, és a dir de resoldre els problemes socials enderrocant i tornant a començar, o buidant i transformant en monument. “La complexitat de la realitat dels llocs es redueix miserablement al debat públic entre enderroc i patrimonialització, dos solucions fàcils i espectaculars, que en ambdos casos impliquen un atac cap a la història de les comunitats que hi viuen” (Nocera 2010). D’altres utopíes ben diferents es nodreix la multitud de persones que, quotidianament i des de fa dècades, lluiten al costat dels gitanos del camp Rom, dels habitants de les “Vele”, dels afectats per les tragèdies del “malajuntament”. De tot això també se’n farà “tabula rasa”?
- Ugo Nocera, Marcello Anselmo (2010) “Le Vele di Scampìa e la tentazione della tabula rasa”, en Lo Squaderno n.18 , pp. 51-55 [PDF]
- Luca Rossomando (2007) “La Voragine di Secondigliano”, en Nazione Indiana [link]
- Pàgina web del GRIDAS – Gruppo Risveglio Dal Sonno> (Despertar-se del son), associació fundada a Scampía al 1981 per Felice Pignataro (1940-2004), “amb la finalitat d’oferir instruments per a despertar les conciències dormides”. Més de 200 grafitis, mosaïcs, tallers, i 23 anys de carnavals de barri, representen un llegat de creativitat per al barri i pel rescat social de les perifèries. Al 2010 el GRIDAS ha rebut una ordre de desallotjament del local públic que van recuperar de la degradació fa 20 anys.
- L’associació Punta Corsara i el Teatro Mercadante, des de 2006 porten endavant l’increible projecte teatral Arrevuoto, dins del qual actúen i treballen més de 50 nois i noies de Scampía, alguns gitanos, altres no.
- “Le vele di Scampia ovvero il fallimento dell’utopia” a progettoscampia.net
Gigi Finizio e i ragazzi di Scampia, Musica e speranza (2006)[audio:https://periferiesurbanes.org/wp-content/uploads/2010/12/Gigi_Finizio_E_I_Ragazzi_Di_Scampia_-_Musica_E_Speranza.mp3]