De les “favelas” brasilenyes, generalment, tenim una idea distorsionada pels estereotips i les pel·lícules. Moltes vegades la pobresa no es presenta sota la forma físicament evident de condicions higièniques degradades, o de greus dèficits infraestructurals. La institucionalització i el reconeixement públic cap a molts dels moviments crítics de la època de la dictadura, va convertir en un sistema algunes relacions purament assistencials, que aquests grups, ara sota la forma d’ONGs, exerciten als barris més pobres. El treball constant i subvencionat d’aquestes entitats durant les últimes dècades ha acabat millorant molts dels aspectes visibles d’aquests barris; però perjudicant profundament la autonomía i la capacitat d’autoorganització dels habitants, deixant les comunitats en dependència, exposades i incapaços de defensar-se per si soles.
En el cas de la “favela” Monte Azul, de Sao Paulo, un grup d’alemanys d’inspiració antroposòfica van constituir la ONG Associação Comunitária Monte Azul, que canalitza totes les millores i el “desenvolupament” del barri. Però quan Monte Azul, a partir de 2008, va resultar interessant pel crim organitzat, ni la societat civil tenia ja els recursos organitzatius per impedir-ho, ni la ONG va poder fer-hi res en contra.
- Fabiana Valdoski Ribeiro (2007) A PRODUÇÃO DO LUGAR NA PERIFERIA DA METRÓPOLE PAULISTANA [PDF][reseña de Danilo Volochko]
- D’Andreia, Tiaraju Pablo (2007) Nas tramas da segregação: o real panorama da polis. [PDF][ficha]
- Martins, Flávia Eliane (2006) Favela, que negocio é este? Um estudo sobre o projeto de urbanização da favela do Jaguaré no contexto dos negócios urbanos e de sua reprodução critica [enlace]