Escriu el company de l’OACU José Mansilla, que en observar com un barri antigament poblat de fàbriques i de gent de fàbrica com el Poblenou, estava cedint a un assalt neoliberal que el volia seu d’empreses d’alta tecnologia i destí turístic, li va venir al cap la pel·lícula Viva la clase media de José María González Sinde (1980). En ella es relaten les històries, les aventures i les contradiccions d’un grup d’afiliats d’aquella classe social al Partit Comunista a finals dels seixanta: i és que concentrar la nostra atenció sobre la aparició, el foment i la evolució de les classes mitjanes – i sobre tot d’aquelles d’esquerres que fins i tot van poblar l’Ajuntament- és fundamental per a comprendre el gir especulatiu i privatitzador que va prendre el suposat urbanisme “progressista” barceloní (com també vam veure en el cas de Bon Pastor). Una cosa curiosa és que la filla del director és la ministra Ángeles González Sinde, autora d’una llei terriblement impopular en defensa de la propietat intel·lectual. La gran pregunta és: aquest fenòmen, continuarà tal qual, o tindrem la sort de veure algun canvi?
- José A. Mansilla, “El triunfo de las clases medias: dialéctica entre cambio social y urbanismo en Poblenou“, Revista de Antropología Experimental, n.15, 2015.
- En aquest text fins ara inèdit, “Gentrificación: un concepto inadecuado, una temática ambigua” (2015), el sociòleg urbà francès Jean-Pierre GARNIER discuteix el concepte de gentrificació, que com es sap ve de gentry – la bona societat, la petita noblesa inglesa. És encara adequat per parlar de les expulsions a les ciutats d’avui? Publicat per Perifèries Urbanes, algun extracte aquí.
- Uns texts sobre la burguesia de Barcelona: L’oasi català, de Pere Culell i Andreu Farras; Las buenas familias de Barcelona, de Gary W. McDonogh: aquí hi ha un capítul en PDF. I un text més teòric, en italià: Giovanni Semi, “La questione del ceto medio“, Rassegna italiana di sociologia, oct-dic 2008.
- El tema va sortint periódicament. Al 2013 vam fer un post , “Cap a una antropologa de les bones families“, sobre l’estudi etnogràfic de les élites; i encara abans, al 2010, vam escriure una cosa semblant respecte al Raval. Val la pena tornar a llegir aquest article d’Adolf Castanyos, “La memoria y su tergiversación: intereses ocultos y suplantación burguesa en el Barrio Chino de Barcelona” (2010).
- Giuseppe Aricò, Marco Luca Stanchieri, “El discreto encanto del espacio público“, Diagonal n.38, estiu 2014 :: Alfonso Simón Ruíz, “El chalet adosado, sueño de la clase media“, Cinco Días, 2/10/2015.