Agenda

No Image

El Secret

08/02/2014 admin 0

A mitjans de gener, a molts barris de Nàpols es celebra encara el ritual del Cippo di Sant’Antonio. Després de les festes de cap dany, els nanos comencen a cercar llenya per a cremar, i acaban anant molt lluny dels seus barris. Cada colla amuntega la seva llenya a un amagatall – il segreto – per a protegir-la dels atacs de les altres colles. L’objectiu del dia de la foguera, el 17 de gener, es consuma en recerques frenètiques i baralles, a vegades reals, altres imaginàries, per a defensar el tresor dels “enemics”. Tot succeeix al carrer, gairebé vint-i-quatre hores al dia; al matí els nanos fan “campana” de l’escola, a la nit els torns per vigilar l’amagatall. Per a assolir l’objectiu, les colles han de s’enfronten amb problemes: venen tan per part dels veïns del barri que es queixen dels soroll, com de la policia que els amenaça amb emportar-s’ho tot. Mirant-ho més d’ aprop, però, es descobreixen regles i codis de comportament que es transmeten d’una generació a l’altra: són els mateixos nens que al col·legi apareixen absents, mandrosos, desmotivats, incontenibles i inquiets; en els dies del cippo en canvi se’ls veu apassionats, atents i disciplinats. En el joc d’aventures que es construeixen ells mateixos,  surten transformats, fins a la catàrsi final, quan s’encen el foc i es balla, cantant i tirant a les flames els petards i la roba.

  • IL SEGRETO (2013), una pel·lícula de cyop&kaf sobre el ritual del Cippo al barri Quartieri Spagnoli de Nàpols; menció especial del jurat al Torino Film Festival, seleccionat pel festival internacional Cinema du Réel, Paris [trailer][pàgina web][reseña en Quinlan]
  • “La sfida del cippo e la città alla finestra“, de Luca Rossomando, Repubblica Napoli 15/1/2013 [aquí també traduït al castellà], i “Il segreto di Sant’Antonio“, Napoli Monitor n. 53, març 2013.
  • cyop&kaf dibuixa, encara que a vegades ensopegui amb la escritura, en l’urbanisme, en la fotografia. Quan va agafar la càmara de video per primer cop ja portava tres anys dialogant amb els Quartieri Spagnoli de Nàpols. El fruit va ser primer un llibre, QS, i després una pel·lícula, dues obres-síntesi que juntes intenten donar compte de la complexitat d’un barri corromput pels prejuicis. Per a mirar endarrera i dins l’aparença sovint brutal de les coses. Veure també el video Quore Spinato [trailer] i el reportatge Fuoco e fiamme [enllaç]
  • Napoli Monitor, revista de reportatges, investigació, dibuixos i cròniques, descriu Nàpols i altres ciutats des de 2006 [pàgina web]
…
No Image

El Secreto

08/02/2014 admin 0

A mediados de enero, en muchos barrios de Nápoles se celebra aún el ritual del Cippo di Sant’Antonio. Después de las fiestas de año nuevo, los chavales empiezan a buscar leña para quemar, incluso muy lejos de sus barrios. Cada pandilla acumula su leña en un escondite – il segreto – para protegerla de los asaltos de las pandillas de otros barrios. La espera del día de la hoguera, el 17 de enero, se consuma en búsquedas frenéticas y en peleas, a veces reales, otras veces imaginarias, para defender el tesoro de los “enemigos”. Todo acontece en la calle, casi venticuatro horas al día; por la mañana se saltan la escuela, por la noche se hacen turnos para vigilar el escondite. Para llegar al objetivo, las bandas están dispuestas a pasar por encima de todo, sean los vecinos del barrio que se quejan del ruido, sea la policía que amenaza con secuestrarlo todo. Observando más de cerca, pero, se descubren reglas y códigos de comportamiento que se transmiten de una generación a la otra: son los mismos niños que en el colegio aparecen ausentes, perezosos, desmotivados, incontenibles e inquietos; en los días del cippo en cambio se les ve apasionados, atentos y disciplinados. En el juego de aventuras que han construido con sus manos aparecen transformados, hasta la catársis final, cuando se enciende el fuego y bailan, cantando y tirando en las llamas los petardos y la ropa.

  • IL SEGRETO (2013), una película de cyop&kaf sobre el ritual del Cippo en el barrio Quartieri Spagnoli de Nápoles; mención especial del jurado en el Torino Film Festival, seleccionado para el festival internacional Cinema du Réel, Paris [trailer][página web][reseña en Quinlan]
  • “La sfida del cippo e la città alla finestra“, de Luca Rossomando, Repubblica Napoli 15/1/2013 [aquí también traducido al castellano], y “Il segreto di Sant’Antonio“, Napoli Monitor n. 53, marzo 2013.
  • cyop&kaf dibuja, aunque a veces tropieza en la escritura, en la urbanística, en la fotografía. Cuando ha cogido la cámara de video por primera vez, llevaba tres años dialogando con el barrio Quartieri Spagnoli de Nápoles. El fruto ha sido primero un libro, QS, y ahora una película, dos obras-síntesis que juntas intentan dar cuenta de la complejidad de un barrio corroído por prejuicios. Para mirar detrás y dentro la aparencia a menudo brutal de las cosas. Ver también el vídeo Quore Spinato [trailer] y el reportaje Fuoco e fiamme [link]
  • Napoli Monitor, periódico de reportajes, investigación, dibujos y crónicas, describe Nápoles y otras ciudades desde 2006 [página web]
…
No Image

The Watchmen of Urban Conflict: OACU’s new webpage

08/01/2014 admin 0

This is the new toy that the Idle Magi brought yesterday, and that will cause sleepless nights for all the planners of gentrification and social peace: the new webpage of the Observatorio de Antropología del Conflicto Urbano (OACU)! You will find it in  http://observatoriconflicteurba.org, it has a great media section, and you can try it now, by downloading the program of the I Ciclo “The social impact of architecture” that begins todaty january 8th, within the Master in Anthropology and Ethnography of University of Barcelona. Here you have more info, here the entire program. Thanks to the Magi and Long Live the Republic!…

No Image

Gli Watchmen del conflitto urbano: nuova web dell’OACU!

08/01/2014 admin 0

“Los Reyes Vagos”, i re magi scansafatiche, hanno appena portato un regalo straordinario che non lascerá dormire i pianificatori della pace sociale e della gentrification: la nuova pagina web dell’Osservatorio di Antropologia del Conflitto Urbano! La trovate all’indirizzo http://observatoriconflicteurba.org, ha una grandiosa sezione media, e potete inaugurarla oggi stesso, consultando il programma del I Ciclo “L’impatto sociale dell’architettura” che si apre oggi 8 gennaio, all’interno del Master di Antropologia e Etnografia dell’UB. Qui trovate altre informazioni, qui il programma completo. Grazie ai Re e… Viva la Repubblica!…

No Image

Els Watchmen del Conflicte Urbà: nova web de l’OACU!

08/01/2014 admin 0

Els Reis Vagos acaben de portar un preciós regal que no deixarà dormir als planificadors de la pau social i de la gentrificació: la nova pàgina web de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà! Podeu trobar-la a l’adressa: http://observatoriconflicteurba.org, té un gran apartat de media, i pot estrenar-se avui mateix consultant el programa del I Cicle “L’impacte social de l’arquitectura” que s’inaugurarà avui 8 de gener en el marc del Màster en Antropologia i Etnografia de la UB. Aquí més informacions, aquí el programa. Felicitats als Reis i…visca la República!…

No Image

Los Watchmen del Conflicto Urbano: nueva web del OACU!

08/01/2014 admin 0

Los Reyes Vagos acaban de traer un precioso regalo que no dejará dormir a los planificadores de la paz social y de la gentrificación: la nueva página web del Observatorio de Antropología del Conflicto Urbano! Se encuentra en http://observatoriconflicteurba.org, cuenta con una grandiosa sección de media, y puede inaugurarse ya mismo, consultando el programa del I Ciclo “El impacto social de la arquitectura” que se abre hoy 8 de enero, en el marco del Màster en Antropologia y Etnografia de la UB. Aquí más informaciones, aquí el programa. Felicidades a los Reyes y ¡viva la República!…

No Image

Aquì hi ha dracs: modernitats múltiples a Kathmandu

10/11/2013 admin 0

En oposició als estereotips orientalistes que descriuen Kathmandu (Nepal) com un lloc fora del món, “suspesa en el temps” (en aquest exemple es defineix “Eden” i “Shangri-La”: hic sunt dracones!), la realitat social de Nepal demostra una vivacitat admirable. Després d’un període de 10 anys en que la guerrilla maoísta va aconseguir enderrocar la monarquia, la majoria dels equilibris socials del país estan qüestionant-se. En aquesta fase s’està intentant escriure una nova constitució, i tota la societat està capficada en debats molt significatius inclús fora de les fronteres nacionals. ¿Com pot construir-se una “nova” modernitat, compatible amb les cultures i històries que viuen al país? És a dir: quin és el lloc pels “grups ètnics”, quin el paper de la religió, com hauran de canviar les relacions de gènere? Artistes i intel·lectuals (inclús sociòlegs i antropòlegs) intervenen en els debats de diferents formes, contribuint a fer de Kathmandu – lluny d’un lloc “fora del temps” – un laboratori de postsecularisme i “modernitats múltiples”.

  • “Different faces and different voices in Nepal”, PPT sobre la història i composició social de Nepal, de Neeti ARYAL KHANAL (sociòloga, Tribhuvan University Kathmandu) pel projecte Where there be dragons.
  • Dos interpretaciones de género de una festividad hindu: celebració misògina, o ocasió per la trobada entre dones? El 8 de setembre de 2013 van aparèixer a la premsa nepalí dos articles sobre el Teej, la festivitat en que les dones dejunen recordant el dejú de Parvati per a Siva: els dos articles exemplifiquen dues postures diferents sobre la religió, el feminisme i la modernitat: PDF en castellà – articles originals in anglès “Foisted Festival” de Tanuja BASNET (República) i “Let Them Dance” de Neeti ARYAL KHANAL (Kathmandu Post).
  • Chiara LETIZIA (2012), “A State Goddess in the New Secular Nepal” [PDF]. Divinitat en forma humana, o menor víctima d’abusos? Una antropòloga italiana comenta el cas de la Kumari, nena-deessa nepalesa al centre d’un tens debat, que demostra com la secularització pot assumir formes múltiples. A: Rosati & Stoeckl, Multiple Modernities and Post-secular Societies, Ashgate. Es vegi també: Chiara LETIZIA (2012), “Shaping Secularism in Nepal”, European Bulletin of Himalayan Research, 39, 66-104 [enllaç]
  • Kanchan G. Burathoki (2012) “The rise and ‘ban’ of the collateral” [PDF en anglès, amb imatges][traducció al castellà]. Al setembre de 2012, un grup d’extremistes va amenaçar al pintor Manish Harijan per haver representat als seus quadres deus i deeses hindu amb disfresses de superherois nordamericans. La policia va tancar la galería d’art, desencadenant una onada de protestes i debats sobre la llibertat d’expressió i el paper dels artistes al nou Nepal.
  • Exposició “Kalajatra” al Kathmandu Contemporary Art Center de Patan. La festa hindu del Gaijatra (el “dia de la vaca”) va convertir-se recentment en una ocasió pels artistes  d’expressar la seva disconformitat respecte a l’ordre social i al govern. Aquestes són unes fotos “clandestines” que vam realitzar al KCAC: Galería de fotos Kalajatra :: Article “Canvases for satire“, Kathmandu Post, 21/8/2013.
…

Ciudad Meridiana… existe!

05/10/2013 admin 0

La historia del barrio de Ciudad Meridiana es un buen resumen gráfico y expresivo de la esquizofrenia urbanística de Barcelona. Edificada en los 60 en un terreno considerado demasiado húmedo para albergar un cementerio. Sin servicios, infraestructuras ni equipamientos, aislado y poco habitable, pero con un fuerte movimiento vecinal, siempre ha sido un territorio problemático y desconocido por los barceloneses: muchos de sus habitantes comenzaron a marcharse ya en la década de los 80 con la voluntad de ascender social y espacialmente, dejando atrás una década en la que el barrio alcanzó su tope poblacional. A partir del 2001, en el marco de la burbuja económica que envolvía Cataluña y España, comenzaron a llegar los inmigrantes, con hipotecas de avales cruzados y muchas otras amenidades inventadas por los bancos para “infiltrarse en el mundo de los pobres urbanos”, como escribe el antropólogo Jaime PALOMERA que estudió este proceso. Después, ya en plena crisis, se volvió a hablar de ella como villa desahucios, y ahora de nuevo como un barrio de movimiento vecinal y okupaciones. En estos días ha habido un significativo debate: el Ayuntamiento propone la instalación allí de un innovador “ FabLab relacionado con el MIT, pero los vecinos reclaman el mismo espacio para un banco de alimentos autogestionado con qué combatir la creciente miseria de muchas familias [ver el articulo aqui].

…
No Image

Il protettore di Phnom Penh

21/09/2013 admin 0

Questa è la statua di “Nak Ta Ma Chas Day”, spirito protettore della città di Phnom Penh. Teoricamente è il proprietario delle sue terre, anche se nessuno gli offre mai un incenso, né una preghiera. Sarà per questo che, a quanto pare, ultimamente non stia facendo un gran lavoro. Edifici sproporzionati sorgono casualmente e all’improvviso; la famiglia Sokha, una delle più potenti del paese, costruisce quando e dove vuole; e la polizia, ogni tanto, ancora uccide i dissidenti. Per non parlare della gestione della memoria del genocidio: solo di recente, oltre 30 anni dopo, le istituzioni locali ed internazionali stanno faticosamente riconoscendo il lavoro straordinario svolto dai guaritori tradizionali, nel trasformare i milioni di fantasmi che aleggiano su tutta la Cambogia in “antenati” delle comunità, e protettori delle sue terre.

  • Due articoli MOLTO INTERESSANTI sulla gestione della memoria: Maurice EISENBRUCH (2006), “The uses and abuses of culture: Cultural competence in post-mass crime peacebuilding in Cambodia” [PDF] :: Anne Yvonne GUILLOU (2012), “An alternative memory of the Khmer rouge genocide: the dead of the mass graves and the land guardian spirits” [PDF] :: e anche la web di M. Eisenbruch
  • Qualche testo sulla città: Sylvia NAM (2011) “Phnom Penh: From the Politics of Ruin to the Possibilities of Return” [link] :: Thomas KOLNBERGER (2012) “Between Mobility and Immobility: Traffic and Public Space in Phnom Penh” (nice photos) [link] :: AbdouMaliq SIMONE (2008) “The Politics of the Possible: Making Urban Life in Phnom Penh”, [link]
  • Un video, ormai un classico: “We Want (u) To Know” (2011) di Ella PUGLIESE [il facebook è più aggiornato] – è il risultato di un progetto di videoantropologia partecipativa attraverso la memoria oscura della Cambogia post-traumatica; ha ricevuto il Community Cinema Award nell’ottobre 2013 al festival internazionale di Yamagata!
  • Khan Saret, Tanja Schunert, “Exploring the Utilization of Buddhist Practices in Counseling for Two Different Groups of Service Providers (Monks and Psychologists) in Cambodia” [PDF], articolo al quale ha collaborato la nostra amica Judith STRASSER, tra le organizzatrici del congresso “Mental Health of Khmer Rouge Survivors and Their Descendants” (2010)
  • Fabienne LUGO (2002) Between a Tiger and a Crocodile: Management of Local Conflicts in Cambodia, an anthropological approach to traditional and new practices, UNESCO [PDF]
…
No Image

Congresso a Bologna: le dimensioni soggettive della vulnerabilità

01/09/2013 admin 0

Il 5 ottobre a Bologna si riunirà per la seconda volta, dopo l’incontro di fondazione a Parigi, la Rete di Valutazione delle dimensioni soggettive della vulnerabilità (REDISUV) Cile-Europa. Le reiterate catastrofi naturali in Cile hanno fatto presente il bisogno di studiare più sistematicamente le soggettività delle persone coinvolte, sempre prodotto di delle condizioni sociali, economiche e politiche particolari. Il programma del congresso prevede interventi centrati sui disastri naturali, ma anche uno sguardo alla vulnerabilità “urbana” prodotto delle politiche neoliberali come quelle che il nostro gruppo ha studiato a Barcellona.

  • Bologna, giovedì 5 settembre 10-18: “Vite invisibili: dimensioni soggettive della vulnerabilità sociale“, programma in PDF.
  • Davide Olori (2013) “Riprendersi il centro per opporsi alle espulsioni: il caso degli Immobili Recuperati Autogestiti a Santiago del Cile” [PDF]. “L’urgenza delle occupazioni post-terremoto ha fatto sì che il processo aggregasse organizzazioni informali (vicinato, parentela, lavorative) con alcune formali (politiche, partitiche) generando dinamiche di frattura e ricomposizione tra interessi, gerarchie e relazioni…”
  • Fabio Carnelli ha studiato etnograficamente le conseguenze del terremoto de L’Aquila alcuni anni dopo: la soluzione “militarizzata” non ha fatto altro che riacutizzare il trauma, ed aumentare la vulnerabilità della popolazione. Si veda Sismografie sulla web di Il lavoro culturale. E anche quest’articolo di Rita Ciccaglione, un anno dopo il sisma in Emilia Romagna.
  • Caterina Borelli ha appena pubblicato su academia.edu la sua Tesi su Sarajevo: “La ciudad post-traumática” (vedi anche questo post)
  • Stefano Portelli (2013), “Spatial reordering and social pathology in the periphery of Barcelona: the social impact of urban transformation”, intervento al XXI congresso dell’International Social Theory Consortium, Copenhagen, 26-27 giugno [Prossimamente!]
…
No Image

Congrès a Bolonia: les dimensions subjectives de la vulnerabilitat

01/09/2013 admin 0

El 5 d’octubre a Bolonya es reunirà per la segona vegada, després de la trobada inaugural a París, la Xarxa d’Evaluació de les dimensions subjectives de la Vulnerabilitat (REDISUV) Xile-Europa. Les reiterades catàstrofes naturals a Xile han fet present la necessitat d’estudiar més sistemàticament les subjectivitats de les persones afectades, producte d’unes condicions socials, econòmiques i polítiques particulars. El programa del congrès inclou intervencions centrades sobre els  desastres naturals, però també una mirada cap a la vulnerabilitat “urbana” producte de polítiques neoliberals com les que el nostre grup ha estat estudiant a Barcelona.

  • Bolonya, dijous 5 de setembre, 10h-18h: “Vite invisibili: dimensioni soggettive della vulnerabilità sociale“, programa en PDF.
  • Davide Olori (2013) “Reprendre’s el centre per oposar-se a les expulsions: el cas dels Immobles Recuperats Autogestionats a Santiago de Xile” [PDF, italià]. “La urgència de les ocupacions post-terratrèmol va fer que el procès aplegués organitzacions informals (veïnat, parentiu, treball) amb algunes formals (polítiques o partítiques), generant dinàmiques de fractura i recomposició entre interessos, jerarquies i relacions…”
  • Fabio Carnelli va estudiar etnogràficament les consequènces del terretrèmol de L’Aquila (Itàlia central) alguns anys després: la solució “militaritzada” no va fer més que reactualitzar el trauma, i aumentar la vulnerabilitat de la població. Vegi’s Sismografie, a la web de Il lavoro culturale. Y també aquest article de Rita Ciccaglione un any després del terratrèmol a Emilia Romagna.
  • Caterina Borelli acaba de publicar a academia.edu la seva Tesis sobre Sarajevo: “La ciudad post-traumática” (vegi també aquest post)
  • Stefano Portelli (2013) “Spatial reordering and social pathology in the periphery of Barcelona: the social impact of urban transformations”, intervención al XXI congreso del International Social Theory Consortium, Copenhagen, 26-27 de juny [Proximament!]
…
No Image

Conference in Bolonia: the subjective dimensions of vulnerability

01/09/2013 admin 0

On october 5th, in Bolonia (Italy) the Network for the Evaluation of the Subjective Dimensions of Vulnerability (REDISUV) Chile-Europe will meet for the second time, after the foundational Conference in Paris. The repeated natural catastrophes in Chile made evident the need for a more systematic study about the subjectivities of the communities affected, which are always the product of particular social, economical and political conditions. The program of the conference includes papers concerning natural desasters, but also approaches to the “urban” vulnerability, caused by neoliberal policies as the one our group has been studying in Barcelona.

  • Bolonia, Thursday september 5th, 10am-6pm: “Vite invisibili: dimensioni soggettive della vulnerabilità sociale“, program in PDF.
  • Davide Olori (2013) “Taking over the center to oppose evictions: the case of the Inmuebles Recuperados Autogestionados en Santiago de Chile” [PDF, italian]. “The urgency for housing after the earthquake forced towards the aggregation of both informal organizations (as neighbours, relatives, co-workers) and formal ones (political, parties…), so causing dynamics of rupture and recomposition among interests, hierarchies, relationships…”
  • Fabio Carnelli studied ethnographically the consequences of the earthquake in L’Aquila (central Italy) some years after: the “militarized” solution brought again to life the traumas, and increased the  vulnerability of the population. See Sismografie on Il lavoro culturale webpage. And also Rita Ciccaglione’s article, one year after the earthquake in Emilia Romagna.
  • Caterina Borelli jsut published on academia.edu her PhD thesis about Sarajevo: “La ciudad post-traumática” (see also this older post)
  • Stefano Portelli (2013) “Spatial reordering and social pathology in the periphery of Barcelona: the social impact of urban transformation”, intervención al XXI congreso del International Social Theory Consortium, Copenhagen, June 26-27th [Coming soon!]
…

Congreso en Boloña: las dimensiones subjetivas de la vulnerabilidad

01/09/2013 admin 0

El 5 de octubre en Boloña se reunirá por segunda vez, después del encuentro en París, la Red de Evaluación de las dimensiones subjetivas de la Vulnerabilidad (REDISUV) Cile-Europa. Las reiteradas catástrofes naturales en Chile han hecho presente la necesidad de estudiar más sistemáticamente las subjetividades de las personas afectadas, siempre producto de unas condiciones sociales, económicas y políticas particulares. El programa del congreso incluye intervenciones centradas sobre los desastres naturales, pero también una mirada hacia la vulnerabilidad “urbana” producto de políticas neoliberales como las que nuestro grupo ha estado estudiando en Barcelona.…

Due città nella stessa Lisbona

27/08/2013 admin 0
Due Lisbone coesistono nello stesso spazio, ed esemplificano due immaginari urbani particolari: Le Marchas dos Santos populares evocano la memoria impossibile di un'organicità perduta, un tempo precedente alla "Fisura Pombalina", quando tutta Lisbona era "bairrista".
No Image

Memòries de resistènça: La Flor de Maig

30/07/2013 admin 0

La història de Barcelona pot explicar-se a través de les seves transformacions: dels seus Plans d’Ordenació, dels seus projectes i obres, en fi, a partir dels canvis que s’hi produeixen. Però també es pot explicar a partir del que es queda: des dels elements que sobreviuen, que subsisteixen al mig de la voràgine originada a les lliutes pel territori. Alguns elements – siguin parcs, places, edificis, cantonades – com deien els sociòlegs urbans clàssics, mantenen una identitat, unes relacions i un significat popular enorme. És el cas de la Flor de Maig, seu emblemàtica d’una de les grans cooperatives obreres del segle XIX i XX, que vehicula la memòria del Poblenou: no una memòria qualsevol, sinó la memòria d’una resistència. A partir de 2012, alguns  veïns i veïnes del barri han recuperat el seu emplaçament per a convertir-ho en un espai de denúncia davant a la definició de Barcelona com a ciutat neoliberal o, com diu la seva web, per a “donar resposta a les necessitats, als reptes i als desitjos no satisfets a la societat capitalista actual”. Ho cosenguirán?

…