No Image

La muntanya oblidada: geopolítica quotidiana a Sarajevo

29/03/2011 admin 0
Saps quan va ser la última vegada que vaig pujar al Trebević? Febrer '92. Abans hi anava cada cap de setmana amb el meu pare. No hi vaig tornar mai més. Des d'ahi dalt van caure 22 granades sobre el sostre de casa meva. Ara el miro des de la finestra, i només voldria veure'l desapareixer.”. Bojan, sarajeví de 30 anys.
Els habitants de Sarajevo (Bosnia-Herzegovina) ja no pugen al mont Trebević, encara que la guerra ja fa 15 anys que es va acabar. Els restaurants panoràmics estàn destroçats, el funicular que connectava la montanya a la ciutat no va tornar a funcionar, i sobretot hi ha zones ón encara podria haver-hi mines. Però no és per falta de diners que les autoritats federals mantenen el Trebević en aquest estat de "terra de ningú": la ciutat dividida convé a ambdós els nacionalismos, i una barrera invisible que separi "nosaltres" i "ells" debilita (mina!) el projecte de convivència postbèl·lica i el somni d'una ciutat que torni a ser universal.
No Image

La Reconquesta d’Alcoi

18/03/2011 admin 0

Divendres 1 d’Abril, 15:30h: projecció del documental sobre Alcoi “Derribando el olvido” dins del Festival de Cinema Anarquista de Barcelona (a l’Antic Teatre)

La transformació del centre d’Alcoi, bressol de la industrialització a l’Estat Espanyol, implica grans enderrocs al barri del Partidor, ón van originar-se les primeres lluites obreres de l’estat. L’Ajuntament compra els edificis del barri un després de l’altre, i els buida dels seus habitants, afavorint la degradació i legitimant l’enderroc. En nom del bé comú i de la millora de la vida urbana, a tot l’Estat s’estàn atacant els llocs històrics fonamentals del proletariat, com si la historia només fos la de la burgesía; aquest proces és encara més dramàtic a les ciutats ón hi havé fortes lluites i revoltes contra el capitalisme naixent. “La vergonya de fer-te anar al teu enterro“, cantava el poeta alcoià Ovidi Montllor, describint la reconstrucció d’un campanar cremat durant la Guerra Civil.

Al barri del Partidor, al 1873, va escomençar la “Revolta del Petroli“, llibertària i ludita, que pocs anys després va rebre les crítiques de Engels en polèmica contra l’anarcosindicalisme. Ara els propietaris dels edificis del barri prefereixen mantenir els pisos buits, i llogar-les una setmana l’any als turistes que busquen un balcó exclusiu durant les festes de “moros i cristians”. Cada any amb aquesta festa es reactualitza la victòria militar sobre els àrabs i la cristianització d’aquestes terres. Però la Reconquista és també la eliminació sistemàtica de la memòria dels 7 segles de civilització musulmana de la qual encara es perceben les petjades. No és molt diferent el sistema amb què ara, tal com ens explica Miquel Amorós (també d’Alcoi) “els nous metods urbanistics intenten esborrar petjades històriques, d’organitzar l’oblit” de dos segles d’història obrera, anarcosindicalista i proletària, inscrits dins dels barris i de la trama urbana de les ciutats.

  • Jordi QUIÑONERO (2005) El concepte sociològic i el valor social de la trama urbana [Informe, PDF]
  • Miquel AMORÓS (2003) Urbanismo y orden, en Las armas de la crítica [baixa el PDF]
  • Documental Derribando el olvido – Associació de Veïns del Partidor
  • Jordi QUIÑONERO (2007) Informe sociourbano del barrio del Partidor [PDF]
No Image

Pedagogia de les aigües

01/03/2011 admin 0

"Us diré una cosa sobre els contes - va dir - No només són diversió: no us deixeu enganyar. Són tot el que tenim, no ho veieu? Tot el que tenim per combatre la enfermetat i la mort. No teniu res si no teniu els contes. El seu mal es gran, però no poden resistir-se als nostres contes. Per això intenten destruir els contes, confondre'ls, o fer-nos-els oblidar". (Leslie Marmon Silko, Ceremony, 1977)