Roma forastera (els usos de la diversitat)

Piazza della Marranella a Roma. Foto de "Pisacane News"(2008)

Si per raons urbanístiques i especulatives hi ha barris de la ciutat on es concentren més estrangers (zoning), obviament, a les escoles d’aquestes zones, hi haurà més nens i nenes nascuts d’estrangers. És el cas del barri de Torpignattara, a la perifèria est de Roma, ón una escola de primària porta dos anys al centre d’una sèrie de debats públics en els que abunden paraules com “gueto”, “emergència”, “alarma”, “banlieue”. Mentre els polítics (de dretes i d’esquerres) es diuen preocupats per la “italianitat” de l’escola, les seves mestres estàn realitzant un treball digne de la millor tradició pedagògica italiana, utilitzant la diversitat com a un recurs per a suplir les retallades i la decadència de l’escola pública. Fins quan els anomenaràn “estrangers”? Roma està canviant, i mentres alguns fan servir aquesta transformació per a estimular la guerra entre pobres, altres han entès el seu potencial per a superar l’estancament cultural i polític de l’anomenada “societat italiana”.

“Sóc extranger, sóc un convidat a Itàlia. Corro cap a l’escola per a aprendre italià. Sóc africà, estic fugint dels animals que porten armes; no sóm africans, no sóm europeus, d’on sóm tots nosaltres?” Geedi Kuule Yusuf, “Istaranyeeri baan ahaayo” (Soy extranjero), anteprima del disc “Istaranyeeri” del Circolo Gianni Bosio
[audio:https://periferiesurbanes.org/wp-content/uploads/2011/04/GeediKuuleYusuf_2011_Istarannyeri_baan_ayahoo.mp3]