Graduada en Ciències Polítiques i en Antropologia Social i Cultural. Ha participat en un programa de mobilitat acadèmica a la Universitat de Belgrano a Argentina. Ha cursat el Màster d’Antropologia i Etnografia (Universitat de Barcelona) on va realitzar un estudi etnogràfic sobre les mobilitzacions per la millora dels centres d’atenció primària de Barcelona, fent un estudi de cas del conflicte del CAP Raval Nord.
Actualment, realitza estudis de doctorat a la Universitat de Barcelona investigant diferents moviments socials per la justícia ambiental.
Forma part del grup de recerca Antropologia de les Crisis i les Transformacions Contemporànies (CRITS) a la Universitat de Barcelona. A més, participa en el col·lectiu Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), i dels grups de treball Antropologia de l’Estat i de l’Acció Pública, i de Perifèries Urbanes de l’Institut Català d’Antropologia (ICA).
Línies temàtiques: Antropologia política, moviments socials i acció col·lectiva. Antropologia urbana, processos de gentrificació, revalorització i transformació urbana.
Email: ainhara.delpozo(a)gmail.com
Academia.edu: https://ub.academia.edu/AinharaDelPozo
ORCID ID: https://orcid.org/0000-0001-7107-3889
Researchgate: https://www.researchgate.net/profile/Ainhara-Del-Pozo-Nogales
…
Si per raons urbanístiques i especulatives hi ha barris de la ciutat ón es concentren més extrangers (zoning), obviament a les escoles d'aquestes zones hi haurà més nens i nenes nascuts d'extrangers. És el cas del barri de Torpignattara, a la perifèria est de Roma, ón una escola de primària s'ha trovat al centre d'infinits debats públics, ón abunden paraules com "gueto", "emergència", "alarma", "banlieue". Mentres que els polítics (de dretes i d'esquerres) es diuen preocupats per la "italianitat" de l'escola, les seves mestres estàn realitzant un treball digne de la millor tradició pedagògica italiana, utilitzant la diversitat com a un recurs per a suplir a les retallades i a la decadència de l'escola pública. Fins quan els anomenaràn "extrangers"? Roma està canviant, i mentres que alguns fan servir aquesta transformació per a estimular la guerra entre pobres, d'altres han entès el seu potencial per a superar l'estancament cultural i polític de l'anomenada "societat italiana". 
Quatre fotos de la muntanya de Montjuïc, quan encara hi vivia gent adalt. Encara que per la història només van ser "barraques", hi ha qui hi recorda cases, escritures, carrers, i nombres cívics. Aquestes fotos venen de col·leccions privades d'exhabitants del barri "Eduard Aunós", a la Zona Franca. Els antics "barraquistes", quasi tots andalusos i murcians acabats d'arribar, als anys 20 van haver de deixar les seves cases perquè a Montjuïc es celebrés l'Exposició Universal; van ser reallotjats a les Cases Barates, de les quals encara els seus fills i néts van ser desallotjats, a principis dels 90. La necessitat de terrenys altra vegada ha caigut a compta de migrants, sense importar quantes generacions portaven a la seva "terra d'acollida"