
Agenda


Esperits de la diàspora: ritual i espai urbà entre Casablanca i Barcelona – Stefano Portelli

Ainhara Del Pozo
Ainhara Del Pozo Nogales (Vitoria-Gasteiz, 1992). Graduada en Ciències Polítiques i en Antropologia Social i Cultural. Ha participat en un programa de mobilitat acadèmica en la Universitat de Belgrano a Argentina. L’any 2019-2020 ha realitzat el Màster d’Antropologia i Etnografia a la Universitat de Barcelona. Forma part del col·lectiu Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) i és socia de l’Institut Català d’Antropologia (ICA).
Línies temàtiques: Antropologia política, moviments socials i acció col·lectiva. Interessada en processos de gentrificació, revalorització i transformació urbana. Actualment, realitza la seva investigació amb relació a les mobilitzacions per la millora dels centres d’atenció primària a Barcelona (CAP Raval Nord, CAP Gòtic, CAP Fort Pienc).…

Juan Granero
Nascut a Xàtiva (València) en 1993. Va cursar estudis de grau a la Universitat Catòlica de València (UCV). Graduat en Antropologia Social i Cultural a la Universitat de Barcelona (UB), i Màster d’Antropologia i Etnografia a aquesta mateixa universitat.
Interessat en qüestions urbanes i d’antropologia religiosa. Ha dut a terme treball de camp a la ciutat de Barcelona i al País Valencià. Va defensar el seu TFG sota el títol “Música sin permiso: Apropiación y significación del espacio urbano a propósito del músico itinerante en el metro de Barcelona”.
Actualment treballa en el seu TFM, titulat provisionalment “Donde los santos fuman: Ritual y Subalternidad en un pueblo del interior valenciano”, en què tracta de reconstruir la història de la zona a través d’un emergent ritual festiu. És membre de diversos grups d’investigació a banda de Perifèries Urbanes. Entre ells: GREMHER de la Universitat de Barcelona i el Grup de Treball sobre Antropologia, Imatge i Cultura Visual (IVAC) de l’Institut Català d’Antropologia.…

Iván Ramírez
Iván Ramírez Osorio (Bogotá, 1993) va estudiar antropologia en el Colegio Mayor Nuestra Señora del Rosario a Bogotá, Colòmbia. Actualment és estudiant del màster en antropologia i etnografia a la Universitat de Barcelona. És part del grup de recerca associat a l’institut Català d’Antropologia (ICA) Perifèries Urbanes i del projecte d’Investigació i Desenvolupament (I+D) MOVER.
El seu Treball Final de Màster (TFM) busca descriure les relacions, associacions i temporalitats que tenen les infraestructures amb persones, entitats de govern i entitats econòmiques.
Especificament, treballa el cas de la inacabada estació del Tren d’Alta Velocitat (AVE) de La Sagrera, les implicacions que els processos de planejament i execució del projecte tenen en la vida quotidiana de les personas que cohabiten amb l’Estació i les diverses branques que componen aquest mega-projecte.…

Sarai Martín
Sarai Martín López (Badalona, 1995) és investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona, en la qual desenvolupa des de l’any 2020 una tesi sobre lògiques de representació, circulació i consum d’objectes “artístics” categoritzats com a ètnics –en concret aquells tematitzats com africans– que operen avui dia a la ciutat de Barcelona. El 2018 es va graduar en Antropologia Social i Cultural i, el 2019, va cursar el Màster en Antropologia i Etnografia en la mateixa universitat. Del 2016 al 2019 va realitzar treball de camp a festes per a singles (solters) organitzades a la capital barcelonesa, en el marc d’una recerca etnogràfica sobre formes contemporànies de relació sexoafectiva i processos de mercantilització dels afectes. Aquesta investigació s’ha formalitzat recentment en la publicació del llibre Singles. Una aproximación a fiestas para “solteros” (Bellaterra, 2021).
Des del 2018, és membre del Grup de Recerca en Exclusió i Controls Socials (GRECS) i de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU). Així mateix, és sòcia de l’Institut Català d’Antropologia (ICA), des del qual ha pogut participar en diversos projectes d’investigació subvencionats per la mateixa entitat gràcies als ajuts de l’Observatori de Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI) i l’Institut Ramón Muntaner (IRMU).
L’any 2020-2021 va fer treball de camp al barri badaloní de Pomar, en el context d’un estudi que ha pretès documentar l’impacte que, a escala de representació socioespacial, va tenir sobre el barri i la seva població a finals dels setanta i els vuitanta la filmació de Perros Callejeros II, de José Antonio de la Loma. Aquest també s’ha interessat pels processos de periferització i pacificació urbans.
Ha desenvolupat i col·laborat en projectes d’investigació per a l’estudi i la recuperació de la memòria històrica. Actualment, porta a terme una recerca de caràcter etnohistòric sobre la lluita de dones antifranquistes durant el tardofranquisme i la transició al municipi vallesà de Santa Perpètua de Mogoda, finançat pel mateix Ajuntament de Santa Perpètua i el Cercle de Recerca d’Estudis de la Mogoda (CREM). Seguint aquesta línia, ha col·laborat en una investigació sobre els processos de presa de consciència de militants antifranquistes a Catalunya, coordinada per Manuel Delgado i patrocinada pel Memorial Democràtic. També ha participat com a suport a la recerca en iniciatives organitzades per l’European Observatory on Memories (EUROM). …

Stefano Portelli
Control.la també la seva pàgina personal
Stefano Portelli (Roma, 1976), investigador independent adscrit a l’Institut Català d’Antropologia, membre fundador del Grup de Treball de Perifèries Urbanes, administrador de la pàgina web http://periferiesurbanes.org, i membre del col•lectiu multidisciplinar d’antropòlegs, arquitectes i urbanistes Repensar Bonpastor. S’ha llicenciat en Antropologia Cultural l’any 2001 a l’Universitat de Roma “La Sapienza” amb una tesi sobre les contradiccions de la cooperació internacional al desenvolupament a partir d’un treball de camp a la perifèria de Managua (Nicaragua), valorada amb la màxima nota summa cum laude. A Barcelona va ocupar-se de l’impacte social de les transformacions urbanes i de la interacció entre memòria col•lectiva i lluites pel territori, promovent projectes subvencionats per l’ICA i pel Memorial Democràtic de Catalunya. Mentrestant treballava com a educador social amb infants i menors no acompanyats, interessant-se en les ideologies del control i en l’autonomia dels nens en l’espai públic.
A partir de 2004 va començar un treball de camp al barri de cases barates de Bon Pastor, en curs de demolició. En col•laboració amb una associació de veïns local, i amb un equip coordinat pel professor Manuel Delgado, la recerca va focalitzar-se sobre les formes passades i presents d’oposició a la planificació i l’impacte de la reconfiguració de l’espai sobre les quotidianitats i percepcions dels habitants, amb especial interès en les dinàmiques d’inmigració i exclusió, a les tècniques de resolució dels conflictes, i a l’autonomia dels infants. A 2009 aquest treball va ser subvencionat per l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, i la monografia resultant, La ciutat horitzontal: lluita social i memòria col•lectiva a les cases barates de Barcelona, va publicar-se el 2015 en català i castellà.
L’any 2007-2008 va freqüentar la formació “Ethnopsychiatrie des nouveaux désordres psychosociaux” al Centre Georges Dévereux de l’Universitat de Paris VIII, centrant-se des de llavors en les etnotècniques de gestió dels conflictes i de les problemàtiques psíquiques, en particular les pràctiques d’adhorcisme vinculades a cofradíes sufíes: va residir a Larache (Marroc) durant 2009-2010, i actualment està investigant l’adaptació d’aquestes tècniques al context de la diàspora a Europa, i analitzant les aplicacions de l’antropologia de l’espai en la intervenció social i terapèutica.
Email: stefanoportelli1976@gmail.com
Publicacions (Control.la també la seva página personal):