BLOG
El canvi aconteeix! La Massa Crítica al seu 20 anniversari
La Massa Crítica és una “coincidencia organitzada” de ciclistes que es reuneixen periòdicament per a pedalejar junts pels carrers; la seva finalitat és celebrar i donar a conèixer a la societat les grans avantatges que aporta la bicicle que aporta la bicicleta a la movilitat urbana. Amb raó del 20º anniversari de la primera Massa Crítica a San Francisco, un dels seus pioners, Chris Carlsson, junt amb altres col·laboradorxs, va editar el llibre Shift Happens. Critical Mass at 20, on es recopilen experiències i reflexions des d'algunes de les més de 300 ciutats del món en què l'esdeveniment va adquirir una vida pròpia a partir d'aquesta bicicletada inicial. Aquest és el significat de la expressió critical mass - el nombre de participants necessaris per a que un fenòmen escomenci a funcionar i créixer per si mateix; la Massa Crítica no demana, realitza, donant forma amb la seva pràxis a una ciutat vivible. La presentació del llibre a Madrid - on hi ha una Bicicrítica que recurr el centre de la ciutat l'últim dijous de cada mes, i unes 10 més a altres barris i municipis (com Fuenlabrada, Tres Cantos, Alcalá de Henares, Moratalaz, Ciudad Lineal) - va ser la ocasió per a un debat radiofònic a Carne Cruda de RN3, per a la participació dels editors del llibre en una bicicrítica (aquí les impressions de Carlsson) i per a la presentació d'un altre llibre d'ell: "Nowtopia, de com els hackers, els horts urbans i les bicis inventen el futur", a la llibreria Traficantes de Sueños (aquí l'àudio). El capítol de Shift Happens sobre Madrid és el resum d'un article etnogràfic sobre tallers de autorreparació de bicicletes a centres socials okupats a Madrid, que es pot baixar sencer des de l'enllaç aquí sota.
- Elisabeth LORENZI (2010) “Centro social en movimiento. Los talleres de auto-reparación de bicicletas en espacios autogestionados” a Mario Domínguez, Miguel Ángel Martínez, Elísabeth Lorenzi, Okupaciones en Movimiento. derivas, estrategias y políticas. Madrid: Tierradenadie [ENLACE]
- Web del col·lectiu Bicios@s de Barcelona, i del bicitaller de l'"edifici 15O"
- web de la Massa Crítica de Madrid: Bicicrítica
- La presentació final del "Shift Happens" a una llibreria de San Francisco serà el 26 de setembre, el dia de l'aniversari, i serà part d'una sèrie d'activitats que atrauran a la ciutat a ciclistes de diferents llocs.
Per a un glossari de les retòriques urbanes
A l’últim número de la revista Lo Squaderno s’analitzen una sèrie de termes clau de les noves retòriques urbanes: articulacions de la “nova vulgata planetària” (neoliberal newspeak) sobre la qual Loïc Wacquant i Pierre Bourdieu van alertar-nos fa més de 10 anys.…
Chinatowns al centre: Gary McDonogh
Una exposició magistral de la construcció - material i simbòlica - de les vàries chinatowns del món, explicada per un dels estudiosos que millor van estudiar el naixement del mite sobre la chinatown més antiga del centre de Barcelona: el Raval, un barri xinès sense xinesos. Seminari iD Barrio - Idensitat, Barcelona, 28 de novembre de 2009, mira el video a Vimeo
Re-cordant Can Ricart: tornant a passar pel cor
Dotze anys després de la aprovació del pla "22@", dues notícies ens demostren l'impacte de llarga durada provocat per la deslocalització de les empreses i per la recalificació urbanística de Poblenou. La Cerería Mas va tancar al març, exactament cinc anys després del desnonament i del trasllat forçós del recinte; a l'abril, quatre persones van morir en l'incendi d'una barraca adjacent al nou Parc Central de Jean Nouvel [enllaç]. Les paraules de Jaume Pagès, ex director administratiu de la Cerería, ens tornen a emportar les sensacions d'aquella batalla que vam perdre, però que no hem oblidat.
el desahucio
"bueno,
en primer lugar, te sientes echado, no querido, violentado. se rompe de pronto el universo ese repetitivo e invariable y, sin avisar, todo zozobra,
nada parece real.
incluso los cambios en el barrio,
los derribos,
no tienen ninguna connotación positiva, sólo resultaban amenazadores,
tristes.
trasladar una empresa es complicado.
es decir,
debería serlo, pq una empresa, por encima de todo,
la forman personas.
eso quiere decir q se trastorna –de pronto- toda la cosmogonía de tooodos los integrantes...
el desahucio
"bueno,
en primer lugar, te sientes echado, no querido, violentado. se rompe de pronto el universo ese repetitivo e invariable y, sin avisar, todo zozobra,
nada parece real.
incluso los cambios en el barrio,
los derribos,
no tienen ninguna connotación positiva, sólo resultaban amenazadores,
tristes.
trasladar una empresa es complicado.
es decir,
debería serlo, pq una empresa, por encima de todo,
la forman personas.
eso quiere decir q se trastorna –de pronto- toda la cosmogonía de tooodos los integrantes...
Urban Typhoon: ciutats autogenerades a Mumbai
Qui no s'espanta davant de la idea del creixement inaturable de les ciutats d'Àsia i de l'ex "tercer món", o davant de la idea (formulada des d'una perspectiva crítica) d'estar-nos movent cap a un planet of slums? Però on més d'a prop es viu aquest fenòmen - per exemple als barris populars de Mumbai, India - fa dècades ja que la idea de slum està qüestionant-se. Zones urbanes que no mereixen ni tan sols la qualificació de barris, i que cap a fora es presenten només a travès de mancances (d'higiè, de seguritat, d'integració, de control, fins i tot de moral), sota una mirada més profunda revelen històries i dinàmiques internes complexes i funcionals, que van interpretar-se de formes diferents segons els enfocs teòrics adoptats. A partir d'una oficina situada a Dharavi-Koliwada (l'enorm barri popularitzat per Slumdog millionaire), els activistes urbans Matias ECHANOVE i Rahul SRIVASTAVA (del col·lectiu URBZ), demostren com una sèrie d'estructures socials espontànees, internes als anomenats "slums", provoquen la seva constant millora i desenvolupament, sovint obstaculitzat per les autoritats locals o pels plans de reforma urbana. por las autoridades locales o por los planes de reforma urbana. En territoris densos i reticulars com boscs de mangròvies, les úniques eïnes de desenvolupament vàlids són les que generen els mateixos usuaris: homegrown, com els barris mateixos.
Receptes per a la interculturalitat des de Bilbao
Arrosos del Món, Munduko Arrozak, és una festa popular que es celebra des de 2004 al barri de San Francisco de Bilbao. Aquest barri, separat del centre per l'estuari i per les vies del tren, és quatre vegades més dens que la resta de la ciutat; històricament va ser estigmatitzat com a un gueto, vinculta a prostitució i immigració, considerat zona marginal i de pas, i últimament està essent objecte d'un intens procès de gentrificació. La fiesta es el resultado de una labor de redes realizado durante años por la Coordinadora de Grupos de Bilbao la Vieja, San Francisco y Zabala, un conjunto de grupos e individuos nacido para incidir en el Plan de Rehabilitación del Ayuntamiento, ya implicados en proyectos de comunicación social; a través de esta iniciativa no sólo se denuncia la situación de abandono del barrio, sino que también se apuesta por la interculturalidad desde la autogestión. Los organizadores resaltan que, en la fiesta, cuanta más gente participa, menos conflictos e incidentes se verifican: desmintiendo, con la práctica, la paranoia securitaria utilizada para incrementar la presencia policial en el barrio de San Francisco.
Un dia vam ser noticies: les batalles oblidades
[/caption]
Fa dècades ja que, a Barcelona, barris sencers s'enderroquen envoltats pel silenci mediàtic. Si en alguns moments aquestes actuacions "van ser noticia", aviat l'oblit torna a recobrir el seu record. Un cas recent és el del barri de Can Tunis, demolit a l'estiu de 2004 en el silenci més absolut; ja al 1993 les cases barates d'Eduard Aunós, a la mateixa Zona Franca, van caure sense que ningù se n'adonés: els mitjans de comunicaciò estaven ocupats en celebrar l'èxit de les Olimpiades, com més endavant faran amb el Fòrum 2004. Un grup d'ex habitants d'Eduard Aunós va recuperar aquest antic telediari: ens recorda d'un conflicte oblidat, sorprendentment semblant a la batalla actual sobre l'enderroc d'un altre grup de cases barates, el de Bon Pastor. Algun dia, aquest també serà oblidat.
Les perifèries d’en Reclús
En la visió del geògraf anarquista Elisée Reclús (1830-1905), les periferies de les grans ciutats no eren els llocs d'exclusió en que viuen els que no poden permetre's de viure al centre. Al revès, els marges, els suburbis, eren per a ell els espais ideals per a crear formes de vida més properes a la natura, sense perdre la relació amb l'ebullici urbà (Reclús havia participat a la Comuna de Parìs), però sense patir per la densitat extrema i malaltisa de la metròpoli. Reclús va passar la última mitat de la seva vida adulta als suburbis, reivindicant les últimes franges urbanes com als llocs que trenquen la dicotomia entre natura i ciutat - un dels problemes als quals van dedicar la seva atenció els geògrafs i urbanistes de la seva època, especialment els ecologistes i anarquistes (Patrick Geddes, Lewis Mumford i, a Catalunya, Cebrià de Montoliu).
Jornades d’antropologia del conflicte urbà: call for papers
Del 7 al 10 novembre d'enguany la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona acollirà les 1es Jornades Internacionals d'Antropologia del Conflicte Urbà: Desercions, contramoviments i mobilitats forçades a la ciutat contemporània. Organitzades per un conjunt de grups de recerca i d'investigadors independents, les jornades s'imposen com a objectiu l'exposició crítica i la reflexió entorn dels fenòmens urbans associats a les lluites i els antagonismes que es materialitzen a la ciutat. Ens interessen especialment les agitacions característiques de l'actual període de crisi i les modalitats amb que es manifesten les actuals impugnacions a l'ordre públic, a les normatives que el sustenten i a les autoritats que l'executen. Tenim ja confirmades un bon nombre de conferències convidades d'àmbit internacional: Monica Degen des de Londres, Lia Yoka des de Thessaloniki, José Fernandes des de Porto, Stavros Stavrides des d'Atenes, o Santiago Cirugeda des de Sevilla. Durant les Jornades tenim previst el passi de documentals consagrats a les lluites per la ciutat, així com un passeig programat per la Barcelona combativa. Més info i detalls del Call for papers a la web de les jornades: http://espaiurba.org. Mail de contacte: conflictesurbans2012@gmail.com.
Barcelona, fronteres irregulars
Una sèrie desordenada de textes, imatges, pàgines web, llibres, reportatges, sobre les diferents barcelones que hi ha entre mar i muntanya, entre el Besós i el Llobregat. Barcelona bordes irregulares [veure fotos][llegir text] és un reportatge de Rosario Kuri (2012) que planteja un recorregut aleatori per les perifèries, fragmentant l'ordre de la postal i expressant la diversitat de paisatges i persones que conformen la ciutat. La Rabassada o l'utopia de l'oci burgués [pàgina web] és un llibre publicat per Turiscòpia (2012) sobre el casino que hi havia a principis de segle a la muntanya del Tibidabo. Projecte Icària [pàgina web][album] és un blog sobre Poblenou i el seu patrimoni industrial, amb una gran quantitat de fotos de Marta Domínguez Sensada de les zones enderrocades als anys 90 . Los intelectuales contra el Raval [entrada al blog] és un brillant text de Rodulfo Rufián Roto sobre la violència simbòlica dels mitjans de comunicació, en ocasió de la obertura de la filmoteca del Raval. Los jóvenes del barrio un vìdeo de 1982 sobre el barri de Canyelles (Roquetes), a mirar a Youtube. Per acabar, un article del New Left Review disponible en línia, "El modelo español" d'Isidro López & Emmanuel Rodríguez [en anglès][en castellà], i un text fonamental sobre la construcció del mite negatiu sobre el barri Xino: Chris Ealham (2005) "An imagined geography. Ideology, urban space and protest in the creation of Barcelona's 'Chinatown'", IRSH vol.50, continuació ideal del famòs "Geography of Evil" de Gary MCDONOGH (1987).
Paraules de dones de la revolució egipcia
Els primers episodis de Words of Women from the Egyptian Revolution ja estàn en línia. L'equip indepenent de Leil-Zahra MORTADA ha estat actualitzant aquesta sèrie de vídeos de la qual ja vam enllaçar els trailers en un post anterior.
[caption id="attachment_3505" align="alignleft" width="120" caption="Rasha Azab"]
[/caption]
Episodi 1: Rasha Azab. Periodista de 29 anys; havia estat en els moviments des de 2000. A occident, explica, va vendre's una imatge d'activistes inofensius i no violents per a desmovilitzar la protesta. "Cap revolució va fer-se per Twitter o Facebook. La revolució explota quan les persones surten al carrer, i resisteixen, i moren, i sacrifiquen coses importants".
[/caption]
Episodi 1: Rasha Azab. Periodista de 29 anys; havia estat en els moviments des de 2000. A occident, explica, va vendre's una imatge d'activistes inofensius i no violents per a desmovilitzar la protesta. "Cap revolució va fer-se per Twitter o Facebook. La revolució explota quan les persones surten al carrer, i resisteixen, i moren, i sacrifiquen coses importants".
Col·loqui Antropologia dels Carrers, Universitat de Barcelona
UB, Campus Raval (Montalegre 6, Bcn), Aula 309, 3r pis. Organitza: Institut Català d'Antropologia
12 abril, 18,30-20h: Les festes alternatives i els dilemes de la tradició (Adrià Pujol, Andres Antebi, Observatori de la vida quotidiana) :: Trobades i inflexions entre la pràctica i la visió del sistema sanitari català (Ariadna Solé, Marta Alonso, Alberto López Bargados, Grup de Recerca Islam de la Diàspora) :: Recerca etnogràfica al barri de Vallcarca (Marco Luca Stanchieri, Etnografía dels Espais Públics)
13 abril 2012, 18,30-20h: Transformació urbana i canvi social al barri de la Mina (Emanuela Bove, Martha Pelayo, Periferies Urbanes-ICA, baja el PDF de la recerca) :: El casino de la Rabassada, la utopia de l'oci burgés (Sergi Yanes, Turiscòpia-ICA) :: El barraquisme a Barcelona (Mercè Tatjer, Xavi Camino, Oscar Casasayas, Grup d'estudis sobre Barraquisme)
Madonna dell’Arco
[caption id="attachment_3409" align="alignleft" width="300" caption="Els "fujenti" a punt d'entrar al santuari, amb les banderes de la verge. Sant'Anastasia, 2008."]
[/caption]
Dilluns de Pasqua a Sant'Anastasia, Nàpols, es celebra una de les processions més espectaculars d'Itàlia, els fujenti al santuari de la Madonna dell'Arco. Aquí un petit vídeo de 2008.
I un collage àudio enregistrat al santuari, sempre a 2008: [audio:https://periferiesurbanes.org/wp-content/uploads/2012/04/madonna_dell_arco_2008.mp3]
Més informacions: un reportatge fotogràfic de Mario Spada :: i una plana web sobre la festa, (Universitat s.Orsola Benincasa, Nàpols).
[/caption]
Dilluns de Pasqua a Sant'Anastasia, Nàpols, es celebra una de les processions més espectaculars d'Itàlia, els fujenti al santuari de la Madonna dell'Arco. Aquí un petit vídeo de 2008.
I un collage àudio enregistrat al santuari, sempre a 2008: [audio:https://periferiesurbanes.org/wp-content/uploads/2012/04/madonna_dell_arco_2008.mp3]
Més informacions: un reportatge fotogràfic de Mario Spada :: i una plana web sobre la festa, (Universitat s.Orsola Benincasa, Nàpols). 
Memòria de la reapropiació urbana a Nova York
Lower East Side, el petit, enigmàtic i encara resistent barri de Manhattan (NYC), encara conserva els rastres d’una llarga història d’okupació i contracultura amb nombrosos espais que el testimonien en forma d’habitatges, centres socials i jardins comunitaris. Durante les últimes dècades aquest barri va viure un fort procés de gentrificació en el qual la okupació va jugar un rol especial a la revalorització de l’espai i de la vida social.…