Ciudad Meridiana… exists!

05/10/2013 admin 0

The history of the neighbourhood of Ciudad Meridiana is a perfect summary of Barcelona’s urbanistic schizofrenia. Built in the Sixties on a land accounted as too damp to build a cemetery, with no transportation or services, secluded and unfit to live in, but with a strong neighbours’ movement, it has always been a problematic territory, unknown to the rest of the population: many of its inhabitants started to leave it already in the Eighties, trying to climb socially and spacially, getting over the decade in which the neighbourhood population reached its peak. Since 2001, when Catalonia and Spain were still inside the “housing market bubble”, the immigrants began arriving to Ciudad Meridiana, through mortgages the banks offered crossing the endorsements, and through other tricks that the financial capital used to “infiltrate the world of the urban poor”, as anthropologist Jaime PALOMERA writes in his essay about the neighbourhood. After the crisis began, Ciudad Meridiana was described as an eviction city, and now again for its strong neighbours and squatters movement. Recently there was an interesting debate: the City Council proposed to establish there an innovative “FabLab” related with MIT, but the neighbours reclaim that same spot for a food bank, much more useful to face the growing poverty of many families [see article here].

Ciudad Meridiana… existeix!

05/10/2013 admin 0

La història del barri de Ciutat Meridiana és un bon resum gràfic i expressiu de la esquizofrènia urbanística de Barcelona. Edificat els anys 60 en un terreny considerat massa humit per a fer-hi un cementeri, sense serveis, infraestructures ni equipaments, aïllat i poc habitable, però amb un fort moviment veinal, va ser sempre un territori problemàtic i desconegut pels barcelonins: molts dels seus habitants van començar ja a marxar del barri durant els 80, amb la voluntat d’ascendir social i espacialment, deixant enrera una dècada en que el barri va arribar al seu tope poblacional. A partir de 2001, dins el marc de la bombolla econòmica que va envoltar Catalunya i Espanya, van començar a arribar migrants, amb hipoteques d’avals creuats i altres amenitats ques els bancs van inventar per a “infiltrar-se en el món dels pobres urbans”, com escriu l’antropòleg Jaime PALOMERA qui va estudiar aquest procès. Després, ja en plena crisi, es va tornar a parlar d’ella com a villa desahucios, i ara de nou com a un barri de moviment veinal i okupacions. Últimament va haver-hi un debat significatiu: l’Ajuntament va proposar allà la instal·lació d’un innovador “FabLab“, relacionat amb el MIT, però els veïns reclamen el mateix espai per a un banc d’aliments autogestionat amb el qual combatir la misèria creixent de moltes famílies [veure l’article aqui].

Ciudad Meridiana… esiste!

05/10/2013 admin 0

La storia del quartiere di Ciudad Meridiana è un’ottima sintesi della schizofrenia urbanistica di Barcellona. Costruito negli anni ’60 su un terreno che era stato considerato troppo umido per farci un cimitero, senza servizi né infrastrutture, isolato e poco abitabile però con un forte attivismo sociale, è stato sempre un territorio problematico e sconosciuto al resto della città: molti dei suoi abitanti hanno iniziato a lasciarlo già negli anni ’80, in cerca di un miglioramento sociale e spaziale, superando il decennio in cui il quartiere aveva toccato l’apice della sua popolazione.  Dal 2001, con la “bolla immobiliare” che avvolgeva la Spagna e la Catalogna, iniziarono ad arrivare i migranti, con mutui a garanzie incrociate e altre amenità inventate dalle banche per “infiltrarsi nel mondo dei poveri urbani”, come scrive l’antropologo Jaime PALOMERA che ha studiato questo processo. Dopo, già in piena crisi, si è riparlato di Ciudad Meridiana come villa sfratti, e ora di nuovo come quartiere di attivismo e occupazioni. In questi giorni c’è stato un dibattito significativo: il Comune propone di costruire lì un innovativo “FabLab” connesso al MIT, ma gli abitanti richiedono lo stesso spazio per una mensa autogestita per far fronte alla miseria crescente in cui versano molte famiglie [vedi l’articolo].

Ciudad Meridiana… existe!

05/10/2013 admin 0

La historia del barrio de Ciudad Meridiana es un buen resumen gráfico y expresivo de la esquizofrenia urbanística de Barcelona. Edificada en los 60 en un terreno considerado demasiado húmedo para albergar un cementerio. Sin servicios, infraestructuras ni equipamientos, aislado y poco habitable, pero con un fuerte movimiento vecinal, siempre ha sido un territorio problemático y desconocido por los barceloneses: muchos de sus habitantes comenzaron a marcharse ya en la década de los 80 con la voluntad de ascender social y espacialmente, dejando atrás una década en la que el barrio alcanzó su tope poblacional. A partir del 2001, en el marco de la burbuja económica que envolvía Cataluña y España, comenzaron a llegar los inmigrantes, con hipotecas de avales cruzados y muchas otras amenidades inventadas por los bancos para “infiltrarse en el mundo de los pobres urbanos”, como escribe el antropólogo Jaime PALOMERA que estudió este proceso. Después, ya en plena crisis, se volvió a hablar de ella como villa desahucios, y ahora de nuevo como un barrio de movimiento vecinal y okupaciones. En estos días ha habido un significativo debate: el Ayuntamiento propone la instalación allí de un innovador “ FabLab relacionado con el MIT, pero los vecinos reclaman el mismo espacio para un banco de alimentos autogestionado con qué combatir la creciente miseria de muchas familias [ver el articulo aqui].