No Image

Les barraques de Poblenou

12/11/2010 admin 0
"Desallotjat l'últim campament gitano de Poblenou" va annunciar la premsa municipal el 6 d'octubre de 2010. Al mirar-ho millor, la notícia és que no hi ha hagut cap desallotjament, ja que al campament hi vivien massa nens com per a fer-los fora. Quan la premsa treu el tema dels gitanos (rumanesos, portuguesos, gallegs...) assentats a Poblenou, barri industrial de Barcelona ara en transformació, sempre és per annunciar que els campaments estàn a punt de desapareixer per sempre, com si no fossin més que un residu folklòric d'un temps ja passat. Semblava que fossin "els últims campaments" també els que van desallotjar-se al carrer Agricultura al 2004, o a la fàbrica Oliva Artés al 2003. Per a parlar dels campaments gitanos, es fa servir la paraula "barraques", densa de significats històrics: la lluita contra el barraquisme va ser una de les conquestes del moviment veïnal als anys 60 i 70. Per això, les notícies sobre els campaments gitanos al costat dels gratacels del nou "districte tecnològic 22@", més que a una renaixença del barraquisme, ens fan pensar a una renaixença de l'ús del barraquisme, per a justificar la simplificació dels conflictes i contrastos que sorgeixen arrel d'un procès tan ample com la requalificació urbanística de l'antic barri industrial de Poblenou, i de la ciutat en general. Si els gitanos i les seves "barraques" són el passat, i els gratacels el futur, es pot presentar cada desallotjament com a un acte degut a la història. Les polítiques socials, aquestes sí que són residus del passat.
  • "Paisatges urbans - paisatges humans" - Reportatge fotogràfic sobre Poblenou de Núria Sánchez Armengol (2008)
  • Pàgina web de l'exposició "Barraques - la ciutat informal" del Museu d'Historia de la Ciutat [LINK]
  • Noticia sobre el desallotjament del campament del 6/10/2010 [VIDEO]
  • Nomadisme urbà a Poblenou, 2000-2005: esborrany d'una recerca, a Poblenou avui, part2 [PDF]
  • Noticia de 2012: quatre morts a l'incendi d'una barraca a Can Ricart, entre ells possiblement alguna de les dones retratades en aquestes fotografies.
No Image

“¿Qué sos, Nicaragua, para dolerme tanto?”

04/11/2010 admin 0
No hi ha perifèrias a Managua, Nicaragua, porque no hi ha centre. Per tota la extensió de la ciutat, els asentaments espontanis ("favelas") i les colònies ("gated towns") viuen al costat els uns dels altres: protegits els uns per les seves pandilles, els altres pels guàrdies privats. El govern no fa cap intent per enmascarar la misèria dels ciutadans més pobres: perquè Nicaragua viu de vendre la seva pobresa, per captar els diners de la cooperació internacional, que en gran majoria queda en mans de les élites. Moltes de les ONGs que treballen avui en la enorme cantitat de projectes de "desenvolupament integral" o d'"empoderament comunitari" als barris més pobres de Managua, són hereves de les organitzacions "internacionalistes" que als anys vuitanta van lluitar per a defensar militarment la Revolució Sandinista contra la "guerra bruta" finançada pels Estats Units. Ara els financen els mateixos goberns - europeus i nordamericans - que van contribuir al fracàs d'aquell històric "projecte integral de desenvolupament comunitari dirigit localment". Els goberns utilitzen les ONGs per obrir pas al comerç internacional, i com a pal·liatiu per a reduir l'impacte dels "adjustaments estructurals" neoliberals. Aquest sistema pervers es reflexa a nivel micro en les relacions humanes entre cooperants i beneficiaris dels projectes de desenvolupament: tal com s'explica a "La cooperación internacional en Nicaragua. Problemas y aspectos socioantropológicos", Stefano Portelli, 2001. La recerca es basa sobre un treball de camp al barri Memorial Sandino de Managua.
No Image

La Colònia Castells i el “síndrome d’afectació”

28/10/2010 admin 0
-Que pena me da! Han conseguido lo que querian, un barrio muerto y sin vida. Y yo? Yo si que me muero en el piso! Ahí en el balcón no se que hacer, leer el periodico... Por eso vengo aquí, a ver quien encuentro para poder paliquear un rato, como he hecho toda la vida... Nosotros somos de estar en la calle...(una veïna de la Colònia) Barcelona es transforma, des d'una ciutat "en minúscula", de cases baixes i a peu de carrer, cap a una ciutat "en Majúscula": blocs d'edificació intensiva, estandardització en vertical i grands avingudes comercials. A la Colònia Castells, petit barri "residual" d'habitatges de planta baixa, just darrera d'un dels eixos econòmics més importants de Barcelona (la Diagonal), dècades de plans i projectes han convertit un antic barri obrer dels anys 20 en un espai de transició, en constant espera d'enderroc: un "corredor de la mort" urbanístic i social. Els habitants dels "forat negres" com aquests interioritzen l'incertesa i precaritat en què se'ls manté, fins a arribar a tenir els síntomes d'un "síndrome d'afectació", individual i col·lectiu, que trenca els llaços comunitaris i potencia l'individualisme i la desconfiança. El barri es converteix així en un espai trist i inhòspit, i els mateixos habitants que l'han estimat són obligat a voler abandonar-ho.
  • Marc Dalmau (2010) "La Colònia Castells: un barri al corredor de la mort". Quaderns-e de l'ICA, n. 15(1) [PDF][LINK]
  • José Luís Oyón (1998) "La conservación de la vivienda popular en las periferias urbanas: el caso de Barcelona y la Colonia Castells". Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, n. 21. [LINK]
  • "La Colònia Castells: crònica d'una mort annunciada". A La Veu del Carrer n. 117, julio 2010 [JPG]
  • PÀGINA WEB "SALVEM LA COLÒNIA CASTELLS": http://salvemlacolonia.blogspot.org/. DOSSIER INFORMATIU EN PDF
  • MÉS FOTOS DE LA COLONIA CASTELLS: [1][2][3][4][5]
No Image

Un diàleg a través de la geografía urbana brasilenya

26/10/2010 admin 0
El Grupo de Estudo sobre Sao Paulo GESP – Laboratorio de Geografía Urbana LABUR treballa sobre la urbanització de la metrópolis de Sao Paulo, dintre del departament de Geografía de la USP (la página web és molt interessant). Alguns dels seus membres estaràn divendres 29 d'octubre 2010 a Barcelona, debatint al seminari Problemáticas de la urbanización brasileña: nuevas estrategias de producción del espacio. Hora: 10:00, Aula 505, 2º pis, Facultat de Geografía i història. Carrer Montalegre 6, Raval, Barcelona. Parlaràn: Marcela Nascimiento, Fabiana Valdoski Ribeiro, Danilo Volochko. Modera: Rosa Tello.

El ventre de París

24/10/2010 admin 0

A la película Touché pas à la femme blanche de Marco Ferreri (1974) els indis són els habitants desallotjats del centre de Paris i els cowboys els matons dels especuladors que volen exterminar-los. El canyon és el gran forat de les obres després de l’enderroc dels pavellons Baltard, el 6 de setembre de 1971.

No Image

Etnicitat i gènere a un assessinat de la perifèria de Roma

21/10/2010 admin 0

El 15 d'octubre 2010 ha mort Maricica Haiaianu, enfermera rumana de 32 anys colpejada per un jove italià a la estació de metro Anagnina de Roma. Sobre aquest esdeveniment (racisme? sexisme? els dos a la vegada? o un sistema complexe d'interaccions simbòliques?), i sobre el contexte que l'ha produït, escriu l'antropòleg italià Pietro Vereni. Aquí la traducciò al castellà del seu article, disponible al seu blog en versió original.

Lo siento, pero la cuestión es justamente étnica y de género. El asesinato por parte de Alessio Bertone de la enfermera Maricica Hahaianu en la estación de metro Anagnina de Roma, ha recibido mucha atención por parte de los periódicos, de la radio, de la televisión y de todos los medios de comunicación. La historia es esencialmente dramática en su banalidad (una nueva versión de la banalidad del mal, podríamos decir) y parecería una de esas trágicas “fatalidades” debida a la anomía de la vida urbana, a un sistema de relaciones sociales totalmente vacío de contactos personales y por lo tanto reducido a puro intercambio económico. Aunque no podamos pasar por encima de estos aspectos, y no hay duda que la vida en las metrópolis se caracteriza por un aumento de violencia aparentemente gratuita, pero creo que en este caso específico tenemos que investigar también su componente “étnica”, que no es absolutamente marginal como parecen suponer muchos periodistas y políticos: que han hablado de un caso de violencia que no hay que explicar absolutamente en términos de racismo o de tensión étnica.
No Image

“Passatge Cusidó: un adèu”

11/10/2010 admin 0
"...los sábados salíamos, y ella y mi otra hija se quedaban con la vecina de al lado, con la señora María, y no se venían con nosotros. [...] Aunque los hemos querido llevar al cine, al Mcdonald's, nada! ellos se han querido quedar aquí en el pasaje". Aquest curt vídeo documental de Jordi Secall, Manel Muntaner, Yolanda Bermúdez i Chema Alonso (2004) descriu la destrucció del petit "Passatge Cusidó", just al costat de la Diagonal de Barcelona. La empresa immobiliària "Espais" (recentment acusada de corrupció dins del Cas Pretòria) va beneficiar-se de la expropriació forçosa d'aquest petit carreró, executada per l'Ajuntament de Barcelona a raó del projecte "22@" de renovació del barri de Poblenou. Més informacions en aquest esborrany d'informe elaborat al 2006 pel nostre grup d'investigació.
No Image

Sevilla: barri de San Bernardo en perill

03/10/2010 admin 0

“El barri no ha de ser una comunitat tancada, ni un mausoleu de l’història passada, no pot ser-ho. El barri, dins d’una ciutat dinàmica, està sotmès a un constant esdevenir, a un procès de deconstrucció i reconstrucció que respón a factors múltiples, el més senzill és la pròpia biologia i la finitesa de la vida humana. Sense dubte, el canvi no sempre comporta enriquiment, un barri també pot morir i desapareixer, i convertir-se en un espai purament residencial, un conjunt d’espais privats sense llocs ni vida comú“. Des del Manifiesto por San Bernardo, document sobre la transformació del barri de San Bernardo de Sevilla, i sobre els moviments de resistència que estàn protagonitzant els seus habitants. També interessant: web de la xarxa de “barris en lluita” de Sevilla.…

No Image

“Those who can’t leave”: resistència urbana a Seoul

27/09/2010 admin 0

Aquest vìdeo descriu la lluita de la poblaciò del barri de Yongsan (Seoul) davant dels desallotjaments previstos pel projecte de “renovaciò urbana” per la zona, emprès a partir de 2008 per la municipalitat de la ciutat sudcoreana. Una ocupaciò de protesta d’un edifici mig-acabat va acabar amb la mort de cinc activistes. “In South Korea, a country infested by excavators, this could happen to any tenant”. [Video sencer en archive.org] Al Novembre, a Seoul està prevista la celebraciò del G20.

No Image

Antropología i acció

22/09/2010 admin 0
Una sèrie d'enllaços i articles per a reflexionar sobre les modalitats que assumeix la antropologia quan es proposa entrar en acció, és a dir sortir de la (impossible) observació “pura” i intervenir explicitament sobre el terreny. Als setanta, a Itàlia, s'utilitzava la expressió “ricerca-intervento“, que traduia la definició anglesa “action research”. Varies experiencies d'aquella època està tenint una continuïtat fins avui, com per exemple la “inchiesta operaia” (enquesta obrera) autogestionada i conduïda per militants o pels mateixos protagonistes dels conflictes socials.
No Image

Istanbul: viure en la exclusió (voluntària o involuntària)

19/09/2010 admin 0
Entre 2005 i 2010 hi va haver al voltant de 1 milió de desnonaments a Istanbul. Els habitants dels 'gecekondus' (gairebé sempre kurds, armens, roms o turks de classe baixa) són deportats als grans complexes d'habitatges populars a la perifèria, i subjectes a processos de 'civilització' i normalització.
No Image

La ciutat horitzontal: els barris de Cases Barates a Barcelona

13/09/2010 admin 0
Des de l'any 2008 el nostre grup d'investigació està treballant sobre el barri de les Cases Barates de Bon Pastor, a la perifèria nord de Barcelona. És un barri peculiar: més de 600 habitatges de planta baixa, cadascuna pintada d'un color diferent, rodejades per fàbriques i magatzems, i a la vora del riu Besòs. Construides al 1929 en ple camp, per a allotjar-hi els obrers immigrants 8220;murcians i de la FAI”, els definien en aquella època), avui és un espai més semblant a un poble que a un barri d'una metròpoli occidental. Un projecte de l'Ajuntament de Barcelona, propietari de tots els habitatges, preveu la “remodelació” del conjunt a través de l'enderroc integral de les cases: les primeres 145 van ser enderrocades al 2007, poc abans de començar els nostres projectes d'investigació. Els habitants del barri pateixen d'una sèrie de “patologies socials” que acompanyen l'enderroc físic de les cases: les xarxes de veïnatge i de parentiu estàn patint les consequències de la afectació urbanística, i el paisatge humà del barri s'està transformant potser fins i tot més ràpidament que el seu paisatge urbà.

“El Bon Pastón”

15/08/2010 admin 0
Aquest vídeo documental van realitzar-ho l'any 2004 Núria Sánchez Armengol i Luciano Literas, a partir d'una sèrie de gravacions al barri barceloní del Bon Pastor. Les populars cases barates, 784 habitatges per a obrers construïts al 1929, estaven a punt d'entrar dintre del polèmic "Pla de Remodelació" que va aprovar-se al 2003 i que preveu l'enderroc de totes les cases
No Image

Per a escomençar, un poema

15/08/2010 admin 0
Un troç de final del poema Le ceneri di Gramsci, de Pierpaolo Pasolini, escrit a Roma al 1956. Per a nosaltres, tot escomença aquí; i pràcticament tot continúa estant aquí.
Pier Paolo Pasolini (1922-1975)
"A gridare è, straziata da mesi e anni di mattutini sudori - accompagnata dal muto stuolo dei suoi scalpellini, la vecchia scavatrice: ma, insieme, il fresco sterro sconvolto, o, nel breve confine dell'orizzonte novecentesco, tutto il quartiere... È la città, sprofondata in un chiarore di festa, - è il mondo. Piange ciò che ha fine e ricomincia. Ciò che era area erbosa, aperto spiazzo, e si fa cortile, bianco come cera, chiuso in un decoro ch'è rancore; ciò che era quasi una vecchia fiera di freschi intonachi sghembi al sole, e si fa nuovo isolato, brulicante in un ordine ch'è spento dolore. Piange ciò che muta, anche per farsi migliore. "