poder
La ciutat i la pell: espai públic i espai púdic
La ciudad y la piel: espacio público y espacio púdico
Guerra i gentrificació a Kurdistán
Gentrificació i neteja ètnica fan servir les mateixes tècniques, les mateixes màquines; l’abast, la intensitat, són diferents, però els objectius i estratègies són semblants. Es veu en Turquía: mentres en Istanbul el gobern enderroca els gecekondu i altres barris populars per a obrir nous espais pel comerç i pels rics, a la regió de Kurdistan ocupat desallotja els residents tradicionals promovent el turisme i les millores estètiques de les ciutats històriques. A la capital, la ciutat d’Amed, que pel gobern turc es diu Diyarbakir, el barri històric de Sur està patint un ’urbicidi’, amb més de 30.000 desplaçats i el 70% d’edificis enderrocats.
A la otra vora del riu Tigris (que en kurd es diu Dicle) els habitants del barri de Fiskaya encara deixen les portes obertes. Es coneixen tots, i viuen el col·lectivisme com a un fet natural. Però els carrers són empinats i estrets, i la policia no hi entra fàcilment; a més a més gairebé tots voten pel partit pro-kurd HDP i simpatitzen pel PKK d’Abdullah Ocalan. Per això el barri representa un problema pel gobern turc, que l’enfoca exactament com a Istanbul (es vegin els barris de Sulukulé i Tarlabase): oferint als habitants pisos als nous edificis d’habitatges protegits de TOKI, dalt de la muntanya. Molts els acepten com a una manera de superar la incomoditat de viure a les seves antigues cases; altres en canvi veuen tot el projecte com a un atac a la cultura de la seva comunitat, a travès de la destrucció del barri, la renovació urbana i la ‘regeneració’, junt amb la anonimitat en què es veuran sumits els habitants després del trasllat als nous pisos.
- Defne Kadioğlu Polat, “Sur: Urban renewal in the Southeast Anatolian war zone“, Open Democracy, 21/1/2016.
- Mireille Sen, “Urbicidio a Sur, Diyarbakir“, Eddyburg, 21/7/2016, text complert en PDF (italià).
- Declaració del Col·legi d’Arquitectos d’Amed (Diyarbakir) a ANF News: “AKP wants to isolate Sur and force people to accept TOKI“, 30/3/2016 :: “Sur and its memory is being destroyed“, 19/5/2016.
- Jérémie Berlieux, “Aprés les combats, la gentrification“, Le Courier, 14/5/2016.
- Adriano Sofri, “Diyarbakir, dove tutto è cominciato“, La Repubblica, 19/10/2015.
- David Lepeska, “The destruction of Sur: is this historic district a target for gentrification?“, The Guardian, 9/2/2016.
- Més sobre Istanbul i les estratègies de TOKI: D. Lepeska “Istanbul’s furious bid to become the new Dubai“, NextCity, 2013 :: D. Lepeska “Istanbul gentrification by force leave locals feeling overwhelmed and angry“, The Guardian, 2014 :: N. Glastonbury, D. Kadioğlu “Cleaning out the ghettos: Urban governance and the remaking of Kurdistan“, Jadaliyya, 18/3/2016.
- Fotos de Sur, del reporter indepenent Mahmut Bozarslan.
- La resistència contra la central hidroelèctrica d’Hasankeyf: Joris Leverink, “Flooding History“, sobre el pantà d’Ilisu :: blog Hasankeyf Matters. Mira també aquest report sobre trasllats forçosos al sud-est de Turquía.
- Tres posts anteriors sobre Turquía a Perifèries Urbanes: Taksim es del pueblo! (2013) :: Sulukulé, el primer barrio gitano de Europa (2011) :: Istanbul vivir en la exclusión voluntaria e involuntaria (2010)
Guerra y gentrificación en Kurdistan
Una ciutat morta
Com les capses xineses, en aquest documental no només s’exposa magistralment la corrupció institucional i política a la base del muntatge policial anomenat ‘4F’, escomençat al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona el 4 de febrer de 2006, sinò que la comprensió de l’horror s’extèn en cercles concèntrics cada vegada més amplis: de la policia, als jutjats, a la premsa, als serveis socials, a l’ajuntament, a la violència urbanística, en breu, al poder en sí. Com abans De Nens de Joaquim Jordà (2003), ara Ciutat Morta ens guia, a partir d’una història particular, cap a un entendiment profón i aterrador del general, de la societat, de la ciutat. En memòria de Patricia Heras, poeta muerta.
- “4F amb noms i cognoms: una reflexió sobre la policía, la judicatura, la premsa y la classe política en l’asfixiant silenci previ a la emissió de ‘Ciutat Morta’“, Jesus Rodríguez a La Directa, 21/1/2015
- “Algo huele a podrido en Barcelona“, Revista Argelaga, 27/1/2015
- Dos peticions a firmar: per a la reobertura del cas, i per a la inhabilitació de la jutgesa que sembla haver escrit la sentència abans de celebrar el judici.
- Pàgina web de la pel·lícula. La productora es la mateixa del documental No-res: vida y muerte de un espacio en tres actas, sobre la demolició del barri Colònia Castells de Barcelona.
- L’alcalde de Barcelona li vol entregar un premi als directors, però ells no l’accepten: com haguessin pogut recollir-lo de les mateixes mans que van provocar tot això?
Una ciudad muerta
Como las cajas chinas, en este documental no sólo se expone magistralmente la corrupción institucional y política a la base del montaje policial llamado ‘4F’, empezado en la calle San Pere Més Baix de Barcelona el 4 de febrero de 2006, sino que la comprensión del horror se extiende en círculos concéntricos cada vez más amplios: de la policía, a los juzgados, a la prensa, a los servicios sociales, al ayuntamiento, a la violencia urbanística, en una palabra, al poder. …
La caída del imperio romano
Control de l’espai i espais de control: XIII Col·loqui de Geocrítica
Del 5 al 10 de maig 2014, a la Universitat de Barcelona, tendrà lloc el Col·loqui Internacional “El control de l’espai i els espais de control”, organitzat per la revista Geocrítica; amb les paral·leles ScriptaNova i Biblio3w, és una de les més prestigioses i interessants publicacions d’estudis urbans de l’àrea de parla hispana. La entrada és lliure i la assistència gratuïta; aconsellem aquestes sessions, que atendràn membres del nostre grup OACU: 6 de maig, Ocupación del espacio y control de los individuos a les 9h, Segregación social y urbana a les 18:30h; 9 de maig, Organización económica, poder y control a les 9h, Cambios en las formas de control a les 16h.
- Aquí està el programa del congrès, amb el llistat de sessiones i ponents; per a més informacions, veieu la plana web.
- Aquí les Actes del col.loqui, i el num. 493 de Scripta Nova amb les ponències seleccionades!
Control del espacio y espacios de control: XIII Coloquio de Geocrítica
Del 5 al 10 de mayo 2014, en la Universidad de Barcelona, tendrá lugar el Coloquio Internacional “El control del espacio y los espacios de control”, organizado por la revista Geocrítica; con las paralelas ScriptaNova y Biblio3w, es una de las más prestigiosas e interesantes revistas de estudios urbanos de área hispanohablante. …
Aquí hay dragones: modernidades múltiples en Kathmandu
Aquì hi ha dracs: modernitats múltiples a Kathmandu
En oposició als estereotips orientalistes que descriuen Kathmandu (Nepal) com un lloc fora del món, “suspesa en el temps” (en aquest exemple es defineix “Eden” i “Shangri-La”: hic sunt dracones!), la realitat social de Nepal demostra una vivacitat admirable. Després d’un període de 10 anys en que la guerrilla maoísta va aconseguir enderrocar la monarquia, la majoria dels equilibris socials del país estan qüestionant-se. En aquesta fase s’està intentant escriure una nova constitució, i tota la societat està capficada en debats molt significatius inclús fora de les fronteres nacionals. ¿Com pot construir-se una “nova” modernitat, compatible amb les cultures i històries que viuen al país? És a dir: quin és el lloc pels “grups ètnics”, quin el paper de la religió, com hauran de canviar les relacions de gènere? Artistes i intel·lectuals (inclús sociòlegs i antropòlegs) intervenen en els debats de diferents formes, contribuint a fer de Kathmandu – lluny d’un lloc “fora del temps” – un laboratori de postsecularisme i “modernitats múltiples”.
- “Different faces and different voices in Nepal”, PPT sobre la història i composició social de Nepal, de Neeti ARYAL KHANAL (sociòloga, Tribhuvan University Kathmandu) pel projecte Where there be dragons.
- Dos interpretaciones de género de una festividad hindu: celebració misògina, o ocasió per la trobada entre dones? El 8 de setembre de 2013 van aparèixer a la premsa nepalí dos articles sobre el Teej, la festivitat en que les dones dejunen recordant el dejú de Parvati per a Siva: els dos articles exemplifiquen dues postures diferents sobre la religió, el feminisme i la modernitat: PDF en castellà – articles originals in anglès “Foisted Festival” de Tanuja BASNET (República) i “Let Them Dance” de Neeti ARYAL KHANAL (Kathmandu Post).
- Chiara LETIZIA (2012), “A State Goddess in the New Secular Nepal” [PDF]. Divinitat en forma humana, o menor víctima d’abusos? Una antropòloga italiana comenta el cas de la Kumari, nena-deessa nepalesa al centre d’un tens debat, que demostra com la secularització pot assumir formes múltiples. A: Rosati & Stoeckl, Multiple Modernities and Post-secular Societies, Ashgate. Es vegi també: Chiara LETIZIA (2012), “Shaping Secularism in Nepal”, European Bulletin of Himalayan Research, 39, 66-104 [enllaç]
- Kanchan G. Burathoki (2012) “The rise and ‘ban’ of the collateral” [PDF en anglès, amb imatges][traducció al castellà]. Al setembre de 2012, un grup d’extremistes va amenaçar al pintor Manish Harijan per haver representat als seus quadres deus i deeses hindu amb disfresses de superherois nordamericans. La policia va tancar la galería d’art, desencadenant una onada de protestes i debats sobre la llibertat d’expressió i el paper dels artistes al nou Nepal.
- Exposició “Kalajatra” al Kathmandu Contemporary Art Center de Patan. La festa hindu del Gaijatra (el “dia de la vaca”) va convertir-se recentment en una ocasió pels artistes d’expressar la seva disconformitat respecte a l’ordre social i al govern. Aquestes són unes fotos “clandestines” que vam realitzar al KCAC: Galería de fotos Kalajatra :: Article “Canvases for satire“, Kathmandu Post, 21/8/2013.
Cap a una antropologia de les bones famílies
A les nostres etnografies sovint estàn en segon pla, com en aquesta foto de Jordi Secall de 2003 [mira el seu blog]. Però el professor McDonogh ja fa anys que va empendre l’estudi de les bones famílies de Barcelona – l’anomenat ‘oasi català’. Dijous 28 de febrer, 19h, a la Reina de Àfrica (Bolivar 10, Vallcarca), diàleg amb Gary W. McDonogh “Envers una antropologia de les elits catalanes“. organitzat per GTEEP – GRECS – OACU
- Descarrega en PDF un capítol de Las buenas familias de Barcelona: historia social del poder en la edad industrial, Barcelona, 1989, “De la família a la oligarquía” (courtesy: companys del OACU!!!)
- Una altra aportació molt bona a l’estudi de les élits: Longina JAKUBOWSKA (2012) The straw in the anthropologist’s boots: studying nobility in Poland
- Excel·lent reportatge sobre com la influència de les noves elits està canviant Europa a la web de The Guardian [març 2013]
Hacia una antropología de las buenas familias
En nuestras etnografías suelen estar en segundo plano, como en esta foto de Jordi Secall de 2003 [mira su blog]. Pero el profesor McDonogh ya hace décadas que emprendió el estudio de las buenas familias de Barcelona, las élites del “oasi catalán”. Jueves 28 de febrero, a las 19h en la Reina de Àfrica (Bolivar 10, Vallcarca), diálogo con Gary McDonogh “Hacia una antropologia de las élites catalanas“, organizado por GTEEP – GRECS – OACU
- Descarga en PDF un capítulo de Las buenas familias de Barcelona: historia social del poder en la edad industrial, Barcelona, 1989, “De la família a la oligarquía” (courtesy: compañeros del OACU!!!)
- Otra aportación muy buena al estudio de las élites: Longina JAKUBOWSKA (2012) The straw in the anthropologist’s boots: studying nobility in Poland
- Excelente reportage sobre cómo la influencia de las nuevas élites está cambiando Europa en la web de The Guardian [marzo 2013]